El cas, exactament ho explica ell mateix, com no, al seu bloc.

Lo que me sap mal és lo poc ressó que ha tingut aquest acte al mitjans de comunicació. Suposo que el twitter encara és de frikis, tot i que ara diuen que en Zapatero s’obrirà un compte a twitter, com queda reflexat en aquesta entrevista que li ha fet @gentedeinternet.

Pos res, tornant al tema, que avui ha sigut l’evento i he mirat de fer-li el màxim de campanya possible pel tuiter,  tot i els primers problemes amb l’streaming per a poder seguir l’acte, que ja he viscut amb en miquel algun acte d’STIC.CAT, com a camareros/realitzadors.

Bé, aquí us deixo amb la entrevisteta que li han fet avui per sorpresa a en Francesc

Podeu vore algunes fotos de l’acte

Solament hem queda ja desitjar una bona tornada cap a casa a en Francesc i com no, a la muller (que també hi era, com podem vore a alguna de les fotos)

Articles semblants:

• La Festa dels 30
• Lo soparillo de la Girosfera
• La dignitat de Catalunya
• Ebrenc en estat pur
• La keynote dels Premis Blocs 2009

Pos res més, tot un honor tenir a un dels meus millors bons amics que tinc escrivint aquí: Josep sigues benvingut i au! Quan tu vulgues… Que ja fots tard!!!

PS: … i no és cap inocentada!!!

Articles semblants:

• NASATwittup entrevista a Francesc Grau
• La Festa dels 30

Pepet i marieta: Felicitats pel video!!!

+info: Pepet i marieta

Articles semblants:

• No hi ha cap article semblant

Després de tants i tants de dies, agafo un sospir d’aire cibernètic per a mostrar-vos lo making off, del nou CD, de Pepet i marieta, “La Pelu”. De moment, ja han demanat “Hora a la pelu”. Gràcies a Pau, per fer-lo i penjar-lo per a poder-lo disfrutar

Au! ara amb la mel als llavis asperar la sortida del disc!!

Articles semblants:

• La Festa dels 30

Tot començà a les vuit del matí. Tenint festa, uns dies abans, l’Eduard, lo panader de Can Biel, m’havia demanat a vore si podia anar a donar-li un cop de mà. Ja feia dies que li havia dit que si mai necessitava algú, sense cap compromís, jo m’oferia a ajudar. Este dia va arribar: lo divendres 12.

A les 9:00: asmorçat, cagat i pixat, me vaig presentar al forn amb ganes d’adependre lo que se pugue i me dixen.

L’Eduard comença a les 4 del matí. Quan vaig arribar, a les nou, ja estava acabant de treure la primera fornada de pa i començant a posar la segona. Lo forn d’ascopeta, on treballa, és de pedra, i si no m’equivoco, és del 1910. Tot un honor treballar envoltat de tanta història i a un dels forns, on surten uns dels pans més bons que he tastat. Hem vaig posar ajudar-lo amb lo que hem va dir: Astendre a un si-si els talls de roba on es posen les peces de pa, per a que no s’enganxi mentre fermenta.

Teniem pendent una tasca bastant antretinguda: fer 300 bocadillets. Primer fariem el pa, l’obririem i, un cop ben untat amb tomaca l’ompliriem amb l’ambutit i formatge. Mentres, també preparaven tres pizzes i dos coques de recapte. Quina gana hem feia vindre, i això, que vaig asmorsar dos vegades: Una a casa i l’altra al forn. Gràcies això, vaig poder aguantar fins un quart de cinc, per anar a dinar 

Tota aquesta teca, que preparaba era per a una trobada que hi havia aquell dia, a Fornells de la Selva, de corals. Veus que ve!

Com que vaig anar a treballar, al forn, poc pas vaig tenir temps de fer fotos!! Solament li vaig fer a la Pilar, quan anava a enfornat la coca de recapte: Güaiteu-la que guapa! (la coca i ella!!!)

Després de dinar, ja me’n vaig anar cap a la residència, on hi era l’Imma. Domés arribar, l’Imma estava enganxada al mòbil, que si això que si alló, feia uns dies que al mòbil li surtia fum. Mentre, vaig aprofitar per a posar en mode normal lo mòbil, quan vaig vore una telefonada de mun cosí Pau, el qual vaig telefonar i no me va respondre, i després vaig rebre un missatge de ma cusina Judith:

lo qual, vaig enviar a casi tota l’agenda. Mentres l’Imma, ja havia acabat en una telefonada però, en rebia una altra, i vinga… En això que m’arriba un missatge MMS de resposta al meu SMS d’en Cesc.

A l’obrir-lo, hem donava error de connexió. Quan vaig conseguir visualitzar el missatge, vaig vore això

Feia uns 5 mesos que l’Imma hem tenia totalment prohibit tocar-li l’iMac, mirar el seu correu, quan ella estava a l’ordinador, no podia mirar la pantalla ni de refilo, UN AGOBIOO!! En lo cotilla que sóc, iii les ganes que tenia (abans de tenir el Macbook) de tocar un mac, un frustre ja te dic, un frustre… Però bé, era un sacrifici que tenia de tenir si volia tenir una sorpresa. Durant aquest temps, me deia: “No oblidaràs els 30 anys en ta vida!” I jo, pa picar-la, li deia: “A vore si es veritat!!”

Tot va començar amb la primera sorpresa: Concert d’ Els Pets a Figueres, després, el Macbook: I per què un mac de 13″? Fàcil: Tot va començar al llegir les restriccions reals del windows Vista cap a l’usuari. Amb el vista, ja no és el que tu vols fer amb l’ordinador sinó el que et deixa fer ell a tu. El vaig provar, perquè diuen que qui no vota després no és pot queixar. Després de votar, llavors, ho vaig tenir claríssim: Cap a GNU/Linux.

Primer vaig provar l’Ubuntu, però finalment hem vaig decantar pel Linux Mint. Una variant de l’Ubuntu amb un entorn més amigable i altres cosetes, que ara no venen al cas

Amb tot, amb el GNU/Linux cada cop que tenia d’instal·lar alguna coseta, tocava recòrrer als jou-tus. On per cert, a un dels jou-tus, vaig llegir:

Windows: Siguiente,siguiente, aceptar, siguiente, siguiente,… i al final mai saps que instal·les, i lo pitjor, ON s’instal·la.

GNU/Linux: A base de How-tos i sudos.

MacOS: Arrastra-i-solta. Així de sencill.

Cert és, que no sempre és així, als tres casos, però podem dir que a un percentatge alt dels casos la regla es compleix.

Bueno, a lo que anava, Per què un mac de 13″? Després de mirar portàtil on t’obliguen a comprar el vista, preferixo que m’obliguin a comprar el Tiger, ara el leopard, i si cal, després li poso el GNU/Linux. El MAC esta basat en Unix, i és d’aquí de la seua estabilitat. Després, en disseny, res a vore amb els altres, però res. I 13 polçades… Perquè vull un portàtil, res més. Me conformo en poca cosa hehehe…

A l’agost, amb el Macbook baix del braç, gps i, sense la samarra del wikitravel , i tot perquè m’ho va dir el dia abans i dels nervis: ni dormir, ni samarra. Però bé, molt bé ens va anar lo viatge a Eivissa. Un altre lloc on hem quedaria a viure sense rexistar. Per cert, vam sortir d’aquí Girona.

Total, després de uns vint minuts per la residència, vam marxar cap a casa. Cap a Can Perich.

Abans d’anar cap a casa a descansar, tenia els peus fent xup-xup, l’Imma va voler anar a vore uns amics a casa, i quan ja arribavem, la tia va i diu: “Saps que… la telefono i ja pasarem un altre dia”. Volantaso a l’altura d’Estanyol i cap a Salitja, per anar cap a casa, per la carretera vella de Salitja. Abans d’arribar al encreuament, del mateix, hi va sortir una furgona blanca, casualitat? Pos no. Era el pastisser, vaig saber unes hores més tard

Arribant a casa, tot prou normal fins que vaig vore un cotxe, la porta oberta i… Millor mireu l’àlbum

Moltes GRÀCIES per vindre i fer-la possible

Festa dels 30 anys

Gràcies a l’insistència de l’Imma, en Cesc va resoldre un petit problema que hi havia amb el wi-fi de casa, el que ens va permetre poder parlar amb en Biknet, via Skype. Va bé tenir amics informàtics Cliqueu aquí i voreu lo moment.

Aprofitant un video d’en Ray, he fet aquest petit montatge (lo primer!!! ) amb l’iMovie 

Un tall de l’actuació de l’Eugenio a l’anniversari:

I finalment, lo vidio de mon cosí Pau. L’he dixat pa’l final perquè les coses bones, han de sortir al final. Brutal!! 

Realment va ser una sensació, que com dirien la gent d’apple: iNolvidable!!!

Finalment, i no per això menys important, vull agrair d’una manera molt especial, a la persona que es va encarregar de crear: les invitacions i fer-les arribar, els recordatoris, cartells, dibuix de les samarretes, preparar un text per a que pugués dir quatres cosetes, menjar, beguda,gel, pastís, música, músics, fotografia, video, llits, mantes, pagaments, és a dir, lligar-ho tot, tot i tot!! I encara va passar nervis i, com no, mirar que tot sortís: millor iMpossible!!!  

 De moment, fins a l’11 de setembre, res més…  

Articles semblants:

• NASATwittup entrevista a Francesc Grau
• Biknet a losimo.cat
• Pepet i marieta van a la pelu
• “San Miguel” publica lo vidio

Mitjançant lo tuiter en Jesús comenta la notícia del Diari de Girona. De moment ancara no hi ha res posat.

Per cert, no m’hi he pogut estar de fer un comentari

Actualitzat dimarts  5 de Febrer 00:52

+info: la duda digital

Articles semblants:

• Lo soparillo de la Girosfera
• NASATwittup entrevista a Francesc Grau
• Com filtrar el twitter al facebook
• Xeics! Tranquils, estic viu…
• Cervesetes i blocs a Girona

Pròximament les fotos, amb el: “com s’ha fet?”!!!

… Aiguaviva hem d’anar, amb una birra, amb una birra… A Can Perich hem d’anar, amb una festa i un bon barril!!

Articles semblants:

• NASATwittup entrevista a Francesc Grau
• Cervesetes i blocs a Girona
• La Festa dels 30
• Pedra a Girona
• Lo soparillo de la Girosfera

Des del meu raconet, vull fer una crida per ajudar a mon cosí Pau. Li fa falta una productora per a poder mostrar-mos un nou documental. Aquí podeu vore la presentació de seu pròxim documental, “Retrats d’hivern”:

Treballs anteriors:- “Sin Piedras” (2005) Us la podeu descarregar amb l’emule des d’aquesta web, als quals, han cedit els drets per a distribuir-la per Internet.

Ficha técnica:
Títol: Sin Piedras
País / any: Catalunya – Palestina 2005
Producció: L.A. Lost Artist Srl
Duració: 52 minuts
Director: Pau Itarte, Quim Fuster
Director de fotografia: Marc Zumbach
Formato de grabació: DVC
Format Master : Beta-Cam DIGITAL
Producció:
Pre-producció: Gener – Maig 2004
Producció: Abril – Agost 2004
Rodatge de Barcelona Abril – Maig 2004
Rodatge Palestina Juny – Agost 2004
Pos-producció: Novembre – Febrer 04-05

- “Somos Viento” (Catalunya, 2006 – 54 minuts)

Fitxa tècnica:
Director: Pau Itarte, Quim Fuster
Director de fotografia: Marc Zumbach
Muntatge: Guillermo R. de la Cal
So: Roger Orcau
Música: Amparanoia (Amparo Sánchez, Jairo Zabala, Dani Tejedor, Jordi Mestres)
Amb les intervencions de Beatriz Aurora, Nacho Pineda, Jesús Ramírez, Yuri Pantoja.

Articles semblants:

• Estrena “Somos Viento” al Canal 33

Quan es va estrenar al Documanía de digital+, li vaig dedicar quatre ratlles. Aquest cop, per als nou vinguts, i per a la gent que no va poder vore-ho, us faig un copiar-pegar d’aquell article.

“Somos Viento. Camino a la realidad”

Un diari personal i cronològic del primer viatge D’Amparo a Xiapas. La segona part d’un recorregut que va iniciar en el 2001, amb la visita a DF. L’experiència va marcar un canvi en la vida emocional d’Amparo, quedant impresionada per la sinceritat de la lluita zapatista, per la seua sencillesa i les seues peticions. Quan torna a la península, els hi dedica una cançó i un disc: “Somos viento“

Quatre anys després, Amparo arriba a Xiapas i descubreix personalment la religió, la gent, la cultura i la lluita que tant la influït. Ho fa acompanyada de tres músics: Jairo a la guitarra, Dani en la percusió i Jordi, en el contrabaix.

Al llarg d’aquest viatge, Amparo s’entrevista amb les autoritats zapatistes (la junta del bon govern), on assisteix a les classes dels promotors d’educació, i s’entrevista amb la Ràdio Insurgente, la veu dels Sense veu, mitjà de comunicació que emiteix clandestinament des de les montanyes per a informar i donar veu a tots els indígenes que viuen a les comunitats.

Fitxa tècnica:

Títol: SOMOS VIENTO
Direcció: PAU ITARTE i QUIM FUSTER
Producció: MORTIMER PRODUCCIONS en associació amb LEYENDA FILM i TELEVISIÓ DE CATALUNYA
Rodatge: DESEMBRE 2005 a BARCELONA, CIUTAT DE MÈXIC i XIAPAS(MÈXIC)
Duració: 52 MINUTS

Pos ja ho sabeu, divendres 7 de desembre a mirar El documental al Canal 33, a les 22.55h. Passaré llista!!!!!

Articles semblants:

• ‘Minuscule’ una gran sèrie – Presentació -
• Saltar-se la protecció de Rapidshare o Megaupload
• Busco PRODUCTORA!
• Miss Potter

En tot cas, t’animo a vore-ho perquè ha estat molt interessant. Sobretot la segona volta. La primera, us puc dir, que la va fer amb la moto apagada, i no era perquè astrenava un prototip de la GasGas, que pot ser, però a diferència dels atres, lo motor ni se sentia. Re de re, tu! Quina finura, però amb quina finura va guanyar l’Adam…

Aquí vos poso un parell d’imatges dels millors moments:

En Bou currant-se la zona

I l’adam Raga, tot i aquest fiasco, a la segona volta, acaba guanyant

Pot ser no són los millors moments però fent les fotos amb lo mòbil, sense zoom, pos… Algo és algo, com va dir un calvo quan se va trobar una pinta sense púes. Vale, vale… ja sé que podria ser auto-biogràfic però ara no ve al cas.

Per cert, a part de l’Adam i un servidor, hi havia algú més d’Ulldecona: Amb la Bandera d’Adam Raga i amb la bosina animant fins al final!!! Llàstima no haver parlat ja que vaig marxar abans del podi p’a poder vore el barça , que si ho arribo a saber…

A vore si l’any que ve hi puc tornar anar que, per 15 euracos, realment val la pena. Ara, a vore si surtim per la tele, eh Cesc?

Articles semblants:

• NASATwittup entrevista a Francesc Grau
• Cervesetes i blocs a Girona
• Pedra a Girona
• Lo soparillo de la Girosfera
• Premis BLOCS CATALUNYA a Girona