Ja fa dies que tinc ganes de tornar a sortir en bici però ja sigui per A o per B i quan no són cols són bledes i ja en començo a tenir la pipa plena de no fotre palo a l’aigua, esportivament parlant.
La panxeta de vilero no perdona, i qui dies passa, panxa mostra. De felicitat? També, tampoc cal negar-ho però allí la tenim com aquell que anava pel carrer amb un ocellot de 2 metres d’alçada i tot perquè se va trobar la làmpara d’aladino, com qui se troba una caqueta de gos, i li va demanar (no a la caqueta sinó a la làmpara): “Vull tenir: la polla més gran del món!”… i mira, aquí la teniu, amb un bitxo que menja casi 10 Kg entre herba humida i bitxets acuàtics… Ho haveu vist? La maaaare que’l va parir!! Devia pensar ell, mentres un comentava: “Mira que és buena persona…” i l’àvia del costat deia: “Uuuuh, pues no me he traido las gafas del serca…” 
