Com passen els dies, com passen… Doncs res, ja som al Nadal més sobiranista mai viscut, en tot cas, ja tocava! Què collons… 
Però bé, després d’un any prou mogut, toca l’hora de fer la postal, com cada any.
Una de les persones a qui m’hagués agradat conèixer algun dia en persona és en Pepe Rubianes. Malauradament ja no podrà ser però ens queda tot el seu treball, entrevistes, tarannà i fets.
Aixó he fet avui. Mirar de connectar tots los amics que tinc a la xarxa social de google. Els he enviat un missatge per si volen formar part de la petita familia de “Lo meu raconeT, menut però aseat”.
Ja avui dixem enrera totes les vacances carregades: de menjar, sofà, quines, fred i, personalment, algun costipat que altre que me va dixar KO durant dos dies 
Aquestes son les imatges que hi havien anguany com a capçalera del bloc decorant-lo de nadal 
Alguns l’heu rebuda ja que tinc lo vostre correu. Alguns no. Tot i publicar-la també al feisbuk, per al record de tot kiski aquí la poso també, i de paso provo si funciona el plug-in per ampliar la imatge. Que desde que vai canviar de hosting no hi ha manera que funcioni
A vore si tinc sort… La informàtica ja se sap! 
I per què no? Ja amb la versió 1.0 de Lo meu raconet, vaig invitar a albertico on ens parlava d’on podem anar per a ballar salsa a Girona i les diferentes variants d’aquesta.
Pos ara he cregut convenient invitar a biknet, qui des de els EEUU mirarà d’aportar el que ell vulgui. Això sí, ascriurà com jo: en faldut (ulldeconenc) aprofitant que ell també és d’Ulldecona capital i així pot aprofitar pa no perdre l’accent, ara que s’ha ampeltat a St. Paul (Minnesota) (… i después me diuen a mi que he fotut lo camp alluny!! 
)
Pos res més, tot un honor tenir a un dels meus millors bons amics que tinc escrivint aquí: Josep sigues benvingut i au! Quan tu vulgues… Que ja fots tard!!! 
PS: … i no és cap inocentada!!! 
Últims Comenatris