Així doncs, després de contactar amb els afortunats, qui més qui menos té de tot, i qui no té un GNU/Linux té un MAC o, senzillament, fa uns mesos que s’ha comprat l’antivirus

Agraeixo la sinceritat de la gent que no li fa falta així he pogut regalar-ho a algú que realment ho vol.

Xiquet i xiquetes!!! Felicitats!!!! Carme, jacme i Anna. Ens nem llegint i comentant

A la resta, comentar-vos que aixó no acaba aquí. D’aquí unes semanetes tornaré a fer un altre sorteig. Penseu que m’han expropiat la casa i tinc un munt de catxarros: màquina de talla gespa, un serrux, una aixada, una destral, una …   Bueno, un munt de coses!!! Apa! A comentar!!!

Articles semblants:

• Participo al Concurs de pepitu.com…
• MAC o PC?

Bueno, que m’anrotllo i no acabo. Mercès per dedicar-me els 30″

Articles semblants:

• No hi ha cap article semblant

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008

Articles semblants:

• No hi ha cap article semblant

Ara poseu en marxa la cançó del Chiquilicuatre i començeu a cantar lo “JAVASCRIPY”:

¡¡¡Teclea, teclea!!!

El javascripy mola mogollón,
funciona en explorer y también en firefox.

Ponle javascripy a esa paginita,
que el javascripy la deja muy bonita.

Abre ventanas,
muestra mensajes,
valida formularios,
mi amol ya tu sabes!

Programan los seniors,
Programan los juniors,
Programa mi jefe con acentos en el function!

Y el javascripy se programa así:
1-El tag
2-el function vars
3-el alert-confirm
4-el return trú

Programa el javascripy,
Programa el javascripy,
programan los heavys también los frikis

Programan en la offis, programan en la uni,
Programan los fruittis y también los lunnis.

Programa Maradona esnifando una raya,
y Juan Carlos le dice: ¿Porque no usas ajax?

En el formulario de un triste portal,
pusieron javascripy y ya pudo validar

¡¡¡Validar!! ¡¡Validar, validarr, validarrr!!!

Y el javascripy se programa así:
1-El tag
2-el function vars
3-el alert-confirm
4-el return trú

by Xavier Carné & Alex García

VIST A: El Bloc d’en SanSe, Farré.cat

Articles semblants:

• Tens 23 minuts i 38 segons, lliures?

Tot començà a les vuit del matí. Tenint festa, uns dies abans, l’Eduard, lo panader de Can Biel, m’havia demanat a vore si podia anar a donar-li un cop de mà. Ja feia dies que li havia dit que si mai necessitava algú, sense cap compromís, jo m’oferia a ajudar. Este dia va arribar: lo divendres 12.

A les 9:00: asmorçat, cagat i pixat, me vaig presentar al forn amb ganes d’adependre lo que se pugue i me dixen.

L’Eduard comença a les 4 del matí. Quan vaig arribar, a les nou, ja estava acabant de treure la primera fornada de pa i començant a posar la segona. Lo forn d’ascopeta, on treballa, és de pedra, i si no m’equivoco, és del 1910. Tot un honor treballar envoltat de tanta història i a un dels forns, on surten uns dels pans més bons que he tastat. Hem vaig posar ajudar-lo amb lo que hem va dir: Astendre a un si-si els talls de roba on es posen les peces de pa, per a que no s’enganxi mentre fermenta.

Teniem pendent una tasca bastant antretinguda: fer 300 bocadillets. Primer fariem el pa, l’obririem i, un cop ben untat amb tomaca l’ompliriem amb l’ambutit i formatge. Mentres, també preparaven tres pizzes i dos coques de recapte. Quina gana hem feia vindre, i això, que vaig asmorsar dos vegades: Una a casa i l’altra al forn. Gràcies això, vaig poder aguantar fins un quart de cinc, per anar a dinar 

Tota aquesta teca, que preparaba era per a una trobada que hi havia aquell dia, a Fornells de la Selva, de corals. Veus que ve!

Com que vaig anar a treballar, al forn, poc pas vaig tenir temps de fer fotos!! Solament li vaig fer a la Pilar, quan anava a enfornat la coca de recapte: Güaiteu-la que guapa! (la coca i ella!!!)

Després de dinar, ja me’n vaig anar cap a la residència, on hi era l’Imma. Domés arribar, l’Imma estava enganxada al mòbil, que si això que si alló, feia uns dies que al mòbil li surtia fum. Mentre, vaig aprofitar per a posar en mode normal lo mòbil, quan vaig vore una telefonada de mun cosí Pau, el qual vaig telefonar i no me va respondre, i després vaig rebre un missatge de ma cusina Judith:

lo qual, vaig enviar a casi tota l’agenda. Mentres l’Imma, ja havia acabat en una telefonada però, en rebia una altra, i vinga… En això que m’arriba un missatge MMS de resposta al meu SMS d’en Cesc.

A l’obrir-lo, hem donava error de connexió. Quan vaig conseguir visualitzar el missatge, vaig vore això

Feia uns 5 mesos que l’Imma hem tenia totalment prohibit tocar-li l’iMac, mirar el seu correu, quan ella estava a l’ordinador, no podia mirar la pantalla ni de refilo, UN AGOBIOO!! En lo cotilla que sóc, iii les ganes que tenia (abans de tenir el Macbook) de tocar un mac, un frustre ja te dic, un frustre… Però bé, era un sacrifici que tenia de tenir si volia tenir una sorpresa. Durant aquest temps, me deia: “No oblidaràs els 30 anys en ta vida!” I jo, pa picar-la, li deia: “A vore si es veritat!!”

Tot va començar amb la primera sorpresa: Concert d’ Els Pets a Figueres, després, el Macbook: I per què un mac de 13″? Fàcil: Tot va començar al llegir les restriccions reals del windows Vista cap a l’usuari. Amb el vista, ja no és el que tu vols fer amb l’ordinador sinó el que et deixa fer ell a tu. El vaig provar, perquè diuen que qui no vota després no és pot queixar. Després de votar, llavors, ho vaig tenir claríssim: Cap a GNU/Linux.

Primer vaig provar l’Ubuntu, però finalment hem vaig decantar pel Linux Mint. Una variant de l’Ubuntu amb un entorn més amigable i altres cosetes, que ara no venen al cas

Amb tot, amb el GNU/Linux cada cop que tenia d’instal·lar alguna coseta, tocava recòrrer als jou-tus. On per cert, a un dels jou-tus, vaig llegir:

Windows: Siguiente,siguiente, aceptar, siguiente, siguiente,… i al final mai saps que instal·les, i lo pitjor, ON s’instal·la.

GNU/Linux: A base de How-tos i sudos.

MacOS: Arrastra-i-solta. Així de sencill.

Cert és, que no sempre és així, als tres casos, però podem dir que a un percentatge alt dels casos la regla es compleix.

Bueno, a lo que anava, Per què un mac de 13″? Després de mirar portàtil on t’obliguen a comprar el vista, preferixo que m’obliguin a comprar el Tiger, ara el leopard, i si cal, després li poso el GNU/Linux. El MAC esta basat en Unix, i és d’aquí de la seua estabilitat. Després, en disseny, res a vore amb els altres, però res. I 13 polçades… Perquè vull un portàtil, res més. Me conformo en poca cosa hehehe…

A l’agost, amb el Macbook baix del braç, gps i, sense la samarra del wikitravel , i tot perquè m’ho va dir el dia abans i dels nervis: ni dormir, ni samarra. Però bé, molt bé ens va anar lo viatge a Eivissa. Un altre lloc on hem quedaria a viure sense rexistar. Per cert, vam sortir d’aquí Girona.

Total, després de uns vint minuts per la residència, vam marxar cap a casa. Cap a Can Perich.

Abans d’anar cap a casa a descansar, tenia els peus fent xup-xup, l’Imma va voler anar a vore uns amics a casa, i quan ja arribavem, la tia va i diu: “Saps que… la telefono i ja pasarem un altre dia”. Volantaso a l’altura d’Estanyol i cap a Salitja, per anar cap a casa, per la carretera vella de Salitja. Abans d’arribar al encreuament, del mateix, hi va sortir una furgona blanca, casualitat? Pos no. Era el pastisser, vaig saber unes hores més tard

Arribant a casa, tot prou normal fins que vaig vore un cotxe, la porta oberta i… Millor mireu l’àlbum

Moltes GRÀCIES per vindre i fer-la possible

Festa dels 30 anys

Gràcies a l’insistència de l’Imma, en Cesc va resoldre un petit problema que hi havia amb el wi-fi de casa, el que ens va permetre poder parlar amb en Biknet, via Skype. Va bé tenir amics informàtics Cliqueu aquí i voreu lo moment.

Aprofitant un video d’en Ray, he fet aquest petit montatge (lo primer!!! ) amb l’iMovie 

Un tall de l’actuació de l’Eugenio a l’anniversari:

I finalment, lo vidio de mon cosí Pau. L’he dixat pa’l final perquè les coses bones, han de sortir al final. Brutal!! 

Realment va ser una sensació, que com dirien la gent d’apple: iNolvidable!!!

Finalment, i no per això menys important, vull agrair d’una manera molt especial, a la persona que es va encarregar de crear: les invitacions i fer-les arribar, els recordatoris, cartells, dibuix de les samarretes, preparar un text per a que pugués dir quatres cosetes, menjar, beguda,gel, pastís, música, músics, fotografia, video, llits, mantes, pagaments, és a dir, lligar-ho tot, tot i tot!! I encara va passar nervis i, com no, mirar que tot sortís: millor iMpossible!!!  

 De moment, fins a l’11 de setembre, res més…  

Articles semblants:

• NASATwittup entrevista a Francesc Grau
• Biknet a losimo.cat
• Pepet i marieta van a la pelu
• “San Miguel” publica lo vidio

Mitjançant lo tuiter en Jesús comenta la notícia del Diari de Girona. De moment ancara no hi ha res posat.

Per cert, no m’hi he pogut estar de fer un comentari

Actualitzat dimarts  5 de Febrer 00:52

+info: la duda digital

Articles semblants:

• Lo soparillo de la Girosfera
• NASATwittup entrevista a Francesc Grau
• Com filtrar el twitter al facebook
• Xeics! Tranquils, estic viu…
• Cervesetes i blocs a Girona

La nova associació BLOCAIRES EBRENCS organitza la segona edició de la seua trobada anual

TORTOSA i ROQUETES,

doble seu de L’EBREBLOC 2008

Les Terres de l’Ebre tenen actualment més de 270 blocs a internet

La nova associació de Blocaires Ebrencs , que hem constituït recentment un grup d’internautes del territori, us anuncia la propera celebració de la segona edició de l’ EBREBLOC, que enguany es farà a Tortosa i Roquetes els dies 1 i 2 de febrer. La primera jornada es farà l’1 de febrer, divendres, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, mentre que la segona jornada de l’Ebrebloc tindrà lloc l’endemà dissabte, 2 de febrer, a la Biblioteca Municipal de Roquetes. L’any passat, la biblioteca tortosina va ser l’escenari únic de la trobada de Blocaires Ebrencs, amb un èxit notable. Però enguany hem decidit duplicar l’escenari i repartir el programa en dues jornades diferents, amb l’objectiu de donar cabuda al nodrit programa d’actes i activitats que hem preparat. De la mateixa manera, aprofitarem per donar a conèixer la nova entitat, presidida per la blocaire Carme Pla.

La primera jornada de l’EBREBLOC 2008 estarà centrada en l’ús dels blocs com a eines educatives, tot i que també s’abordaran altres recursos que les noves tecnologies de la informació i de la comunicació posen a l’abast dels professionals de l’ensenyament. Pensem que la jornada pot ser especialment interessant per al col·lectiu de mestres, tenint en compte l’actualitat del debat sobre la qualitat de l’educació i la necessitat d’introduir les noves tecnologies a les aules. La taula rodona, moderada per Marià Cano, comptarà amb la participació de Jordi Perales, Dora Cervelló, Artur Tallada i Àngel Ismael. La primera jornada es tancarà amb un vi d’honor.

El segon dia, en canvi, explorarem les relacions entre la classe política i la blocosfera, amb una jornada en què destaca una taula rodona en què participaran Joan Sabaté (PSC), Francesc Sancho (CiU), Pere Muñoz (ERC) i Jaume Forcadell (ICV). A més, també hem programat un taller sobre creació de podcasts, a càrrec del blocaire Jordi Abad , i una breu conferència sobre l’estat actual de la blocosfera al territori, a càrrec de Daniel Gil, i al conjunt de Catalunya, que ens permetrà comptar amb la participació de Marc Vidal, un dels blocaires catalans de referència. A més a més, també presentarem el nou portal de la nostra entitat a internet, que ja es troba accessible a l’adreça www.ebresfera.cat. La jornada es tancarà amb un dinar de germanor en un restaurant de Roquetes i amb una sessió de Beers&Blocs, dissabte a la tarda, en una cafeteria de Tortosa.

En els últims dos anys ha acabat de consolidar-se a les Terres de l’Ebre un important moviment amb més de 270 blocs, llocs d’internet en què qualsevol ciutadà pot escriure i expressar-se lliurament. Al mateix temps, cada blocaire pot formar part d’una comunitat en línia, més coneguda com blocosfera. De la mateixa manera, al nostre territori també s’ha creat una veritable comunitat territorial i xarxa social de blocaires, pionera a Catalunya. Aquesta xarxa és l’Ebresfera, base de l’entitat Blocaires Ebrencs, que té com a objectius principals la difusió del format bloc i d’altres elements i eines de l’anomenada web 2.0, des d’un punt de vista social, cultural, participatiu i col·laboratiu. A través d’internet, la gent té l’oporunitat de participar més activament com a ciutadans, crear diferents xarxes, evitar la fractura digital i fer més plural l’opinió pública de les Terres de l’Ebre, ja que els blocs també són uns mitjans de comunicació de proximitat.

Per conèixer amb detall el programa de l’EBREBLOC 2008 i contactar amb nosaltres, podeu visitar el portal www.ebresfera.cat o bé trucar-nos als telèfons:

Carme Pla: 647 046 529
Daniel Gil: 696 025 101
Jaume Llambrich: 645 53 43 92
Gustau Moreno: 646 79 32 80

Pos ara domés fa falta que vos animésseu a assistir-hi. Jo ancara no sé que faré, la veritat .

Articles semblants:

• Connectar amics per mitjà del Google
• Les imatges del meu EBREBLOC 2008

Pròximament les fotos, amb el: “com s’ha fet?”!!!

… Aiguaviva hem d’anar, amb una birra, amb una birra… A Can Perich hem d’anar, amb una festa i un bon barril!!

Articles semblants:

• NASATwittup entrevista a Francesc Grau
• Cervesetes i blocs a Girona
• La Festa dels 30
• Pedra a Girona
• Lo soparillo de la Girosfera

• Quina hora és: les 19:55
• Nom i cognoms: Albert Simó Grau, lo fill de Juan lo paleta i Rosamari la de les llanes.
• Aniversari: l’11 d’octubre de cada any, des del 1977
• Signe del zodíac: Balança perquè libra en sábado i domingo. Ha, ha i… ha!
• Piercing: Ja no en porto.
  
• Estàs enamorat? Sí. Que trist no estar-ho, no?
• T’agrades interiorment? No m’he tastat, però com a tarannà: me soporto, ancara…
• Has estimat fins el punt de plorar per algú? Sí, per sort sí.
• Has tingut un accident de cotxe? No però si val amb la bici sí, un munt de vegades i un parell de xunges.

• T’has trencat mai un os? Sí, la clavícula fent la marxa dels Xalions, en BTT, a Banyoles. Anava totsol. Aprofito pa donar les gràcies a tots els participants que hem van ajudar, i com no, a l’organització. Una marxa MOLT recomanable de fer. Per cert, abans de caure, vaig vore un que portava lo mallot de “Viveros Alcanar”. Estos canareus estan per tot.

• Pepsi o coca-cola? Pepsi.
• Confies en el teus amics? Amb els amics sí, que en tinc poquets. També amb alguns companys.
• Color preferit: De sempre lo verd. Per què hem dic Albert? Pos sí. Si hem digues Alroig, segurament m’agradaria lo roig. A ma germana li agrada lo groc i se diu Rosa. Que vull dir amb això? Nu sé, però ho volia dir.
• Color preferit per la roba íntima: Menys colors clars, arreu!!! Aburrit estic de quan era menut dels colors: blanc, groc i blau cel. Al gato no se trobava res més. Això sí, si vas ara trobes Kalbin Clein. Ara ja no en té dels altres. Ho sento, per si en volies…
• Número de sabata: entre 44,5 i 45. Segons si és sabata, sandalia, xancla, aspardenya o bota.
• Número preferit: Més que preferit, en ma germana feiem lo joc de les matrícules: Quan veiem dos xifres iguals juntes, creuavem els dits. Ella el dos, jo l’ú. Serà per què ella fa anys el vint-i-dos i jo l’onze???? Pos nu sé, ja li preguntaré a l’Iker, a vore si ell ho sap.
• Tipus de música preferida: pop, rock, alternatiu, folk, jazz, lounche i maquineta dels anys 90.
• Bany o dutxa: Dutxa que a la banyera m’aburrixo i quedo com una xufa vella.
• Coses que odies: A qui actua com a sangoneres, que triïn per mi sense el meu permís.
• Com et veus en el futur: Pos no hem veig. M’agrada disfrutar del moment i planificar just.
• De qui has rebut aquest meme: De l’Eva.
• Quin amic teu és el que viu més lluny: En Josep, a St. Paul, Minesotta (EEUU).
• Qui creus que serà el més ràpid de respondre: Pos nu sé, si el fa algú ja m’estarà bé, i si no també.
• Qui creus que serà el més lent: Qui no el faci o el que tardi més en fer-lo, no?
• Quines coses canviaries en la teva vida: Res. Les coses són com són, i quan he volgut canviar alguna cosa, sempre l’he cagat més. Aquesta pregunta hem fa venir al cap “Efecto mariposa“, per això no canvio res.
• Ets feliç: Què s’enten per feliç? Jo, de moment, miro de ser-ho. Trobo que és molt perillosa aquesta pregunta. La felicitat com a estat, solament el descubrixes quan no ho ets, tot i que, hi ha cops, que de forma errònia, fas comparacions i pots arribar a afirmar alguna cosa però… Seguim?? Una cosa: Jo diria: Xales o no xales? Com un loco!!! . Això sí que ho puc respondre.
• Proverbi preferit: “Qui matina, caga allí on vol” Proverbi canareu.
• Llibre preferit: “El resplandor” de Stephen King.
• Que et fa més por? Sòc un home jo!!! Ara en serio, no poder dormir.
• La primera cosa que penses al matí, quan et lleves: Vols dir que ha sonat?
• Pel·lícula preferida: “Makinavaja, el último choriso”.

  

• Si poguessis ser una altra persona, qui series? A vore dixa’m que m’ho pensi…
• Quines coses tens penjades a la teva habitació? Un sol, una lluna, un núvol d’aire i un normal. Tots de cartró pintat. Per cert, lo sol lo vaig comprar a Penyíscola.
• Lloc on t’agradaria anar? A la grabació d’un capítol de Porca misèria.
• Penses que algú contestarà? Jo crec que sí, però això dels memes, ja sé sap…
• De quina persona voldries llegir les respostes? De qui nomini, clar està!
• Perfum preferit: El perfum no m’agrada m’ambafa massa. amp;
• Esport preferit: La bicicleta de muntanya, la qua, últimament tinc abandonada
• Tímid/da o extravertit/da: Tímid.
• Sobrenoms: Jo poso los que coneixo : Simonetti, simó-cabró, aspet, gavalda2 i losimo
• Mar o muntanya? Muntanya.
• Et fa por la mort? Por no, respecte i au!
• A quina hora vas a dormir, generalment? Sobre les 00:30
• Que vols dir a la gent que el llegeixi? Ara et toca escriure a tu: si tens un bloc fes-lo i si no, comenta’l o respon les preguntes que vulguis donar-mos a conèixer. Va, fes-ho!!

Ara ve quan lo maten. Nomino: a en Manel, a en Robert i la Mireia i a la Carme

Ai! Que no he respost una!! Bé, tampoc pasa res, no?

Articles semblants:

• No hi ha cap article semblant

Mireu: mon cusí Eugeni, lo canareu, m’ha enviat un correu amb quatre paraules amb les seues definicions, les quals, trobo que heu de conèixer, per si guanya lo PP i mos fa parlar aspanyol. Per mi no serà, però hi ha gent molt rara pel carrer… Som-hi?

INESTABLE: Taula anglosaxona de la Inés.

ENVERGADURA: Lloc de l’anatomia humana on és posa el preservatiu.

ONDEANDO: On estic.

CAMARÓN: Aparell gegant per a fer fotos.

DECIMAL: Pronunciar equivocadament.

BERMUDAS: Observar a les que no parlen.

TELEPATÍA: Aparell de TV pa la germana de ma mare.

ANÓMALO: Morenes.

BARBARISMO: Col·lecció exagerada de nines de la marca Barbie.

POLINESIA: Dona Policia que no s’antera de res.

DIADEMAS: Vint-i-nou de febrer.

DILEMAS: Parla-li més.

MANIFIESTA: Gresca de cacaus.

MEOLLO: M’ascolto.

ATIBORRARTE: Fer-te desaparèixer.

CACAREO: Excrement del pres.

CACHIVACHE: Petit forat al paviment que esta a punt de fer-se un clot.

ELECCIÓN: Lo que expelimenta un oliental al vole una pel·lícula polno.

ENDOSCOPIO: Me preparo para todos los exámenes excepto para dos.

NITRATO: Ni ho intento.

NUEVAMENTE: Cervell sense utilitzar.

TALENTO: És lent.

ESGUINCE: Un més que gatorze.

Pos per avui ja en tenim prou, que un excés de lèxic, al final, sempre és contraproduent. Salut i bon pont qui en faci, i qui no, Salut i ànims!!!

Articles semblants:

• Curs Bàsic: “Anglès-Català”
• La dignitat de Catalunya
• Ebrenc en estat pur
• La keynote dels Premis Blocs 2009
• Prem la tecla cada 108 minuts