Domenge gloriòs. Xèèèè… Feia anys que no disfrutava tant. Avui de la maneta d’en Toni, que és del Madrid (detall sense importància 
) he anat a fer una passejada pel bosc i de pas, a vore si trobem quatre bolets.
Jo també dono suport als mitjans de comunicació catalans:
La dignitat de Catalunya
26/11/09 02:00 -
No som davant d’una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitatDesprés de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
Ni més ni menos. Aquí vos poso una perla que m’ha fet arribar fa uns dies ma mare, per un costat, i la Tere, per un atre. Fins avui no he pogut escoltar-la però xèè que bona… Ascolteu, i si no sou del terreno pareu bé l’aurella perquè per a poder-lo entendre fa falta alguna cosa més que’l nivell C de català 
Un any més he estat entre bambalines als Premis Blocs Catalunya llançant la presentació de l’acte que vaig preparar. Des d’aquí, vull felicitar als guanyadors. 
Avui aprofitant que ha vingut en Beto hem anat a dinar a Vilobí amb uns calamars de pica-pica
Toniiiii!!! 
Per fi ja pots connectar l’Storm a l’iMac tant xulo que tens a l’oficina. S’acabat pagar penitència, Can Rim s’ha despertat
Usuaris del món mundial amb MAC i blackberry 
estigueu atents perquè ja esta a punt de sortir el programari que us ajudarà a controlar, com a de ser, el vostre mòbil. L’agenda, lo calendari, els contactes, aplicacions, imatges, videos,… Com sempre heu ansumiat, en aquelles nits sense sol
L’altre dia la Yanet, una companya de feina, anava amb uns DVD’s que havia preparat per a donar a les “mares” que corren per l’oficina plens de capítols de no més de 6 minuts basats en les peripècies d’un grup d’insectes. En un principi no vaig fer massa cas però més tard Jaume me diu:
- Iiiieeek! Mira’t això! va… Mira-ho que t’en riuràs! – Mentres me donava un llapis USB amb les 4 temporades d’aquesta sèrie.
