Semblava que no però, tot i anar a relentí, sembla que la cosa agafa força. Cada mes mos trobem. Al final los del Rex mos hauran de fer descompte perquè una mà de cervesetes, que pa què! 
Tot i això, quedant a les 20:30, sóc partidari, d’aprofitar i ja què quedem, fotre un mos. Les dents a estes hores ja demanen ser afilades, mínim amb un bocadill d’estos de dos pams de xoriso, que mossegues per dalt i els talls cauen per baix. I és que domés beure, lo fetge absorbeix en excès, lo poc alcohol que un beu, i un al final ja no sap ni la consumició que ha fet. En lo fresquet, bó i saludable que és un granissat d’orxata, com dia Jaume I, també conegut com “Jaume i”: Açò és or Xataa!!! 
ben mesclat amb granissat de llima (llimona p’als lectors gironins) i damunt t’aclarix lo cap. De dins, no de fora! 
